(Annex 1 de les-arts-de-viure )

Sobre Ètica:

La investigació sobre el que és bo o dolent per al desenvolupament d’una societat humana és un assumpte important per a totes les cultures en el seu intent de construir una ètica comú.

A l’antiga Grècia, abans de caure sota l’imperi Romà, la paraula ETHOS tenia dos significats, que corresponien a dos conceptes ben diferents:

• éthos: es referia al mode de viure, allò bo o dolent dels Actes de la gent. I la solució era crear lleis o normes que filtressin les accions com a ‘bones o dolentes’. Aquest és el camp dels fets del Fer.
• êthos: en canvi, es referia al mode de ser, allò bo o dolent de les Actituds de la gent, o sigui no relacionat als actes o al fer, sinó al camp del Ser.

El segon punt de vista va ser totalment suprimit de la societat quan Roma (‘amor’ al revés) conquista Grècia, creant el que va ser la Moral llatina i d’allà molts altres sistemes morals en moltes religions i després estats. Tan sols referint-se a les Accions, valorades segons unes Lleis, i oblidant-se (intencionalment) de les Actituds o del ser.

Els grecs antics van entendre que treballar sobre les Actituds és el primer (doncs els actes depenen d’elles), i que calia deixar la valoració de les Accions com a recurs final (per si un cas) quan tota la resta fallava.

En el seu estudi sobre les Actituds separaven dos punts de vista o tipus d’actitud: la mirada Quantitativa i la mirada Qualitativa.

• El punt de vista quantitatiu prioritza la quantitat, el Tenir o el Aconseguir, el guanyar i no perdre. És motivat per l’Interès (produint ambicions), els ‘altres’ es tornen competidors i el objectiu principal és l’Èxit.
• El punt de vista qualitatiu prioritza la qualitat, Ser o Aprendre, donar i rebre. És motivat per els Valors (produint aspiracions), aleshores els ‘altres’ es converteixen en companys de viatge i l’objectiu principal és un Ideal de vida.

Ells van descobrir que quan l’Èxit està en funció dels Valors (la qualitat sobre la quantitat), llavors l’actitud és bona per al desenvolupament de la societat (les accions i l’èxit poden beneficiar a molts altres). I quan la mirada qualitativa està en funció d’una prioritzada mirada quantitativa (l’Èxit per damunt dels Valors) llavors l’actitud i els actes (egoistes) porten decadència i involució a la societat.

La millor actitud per a la vida és doncs quan la prioritat son els Valors i la quantitat o èxit son un objectiu secundari molt útil. Els Valors no poden ser ensenyats a altres, només es ‘contagien’ al interactuar amb humans o llocs compromesos amb Valors clars.

L’actitud de qualitat sobre quantitat, basada en Valors, és el que produeix el Compromís de les persones. En canvi, en l’actual societat decadent neoliberal individualística, on bo o dolent només es refereix a les accions (governades per lleis) l’actitud es converteix en Compliment (en castellà és ‘cumplo’ i ‘miento’ junts).

(Feel free to edit or fork this at github )