Les Arts de Viure

Buscant una actitud constructiva per un món millor
v0.1

Què és Art?

En una societat humana saludable i connectada amb la natura, tots els Verbs en qualsevol idioma son considerats Arts, essencialment o potencialment. Si no son vists com a tal, els verbs haurien de ser-ho o convertir-se en arts el més aviat possible, per al bé del subjecte i per al bé de tothom. Pensant en qualsevol verb, procurem afegir abans “l’art de …” (l’art de netejar, l’art de caminar, l’art d’escoltar, l’art de treballar, etc.)

Qualsevol ofici o activitat pot tornar-se un Art conscient si l’humà que ho fa així ho vol. L’Art és una Actitud que es pren al fer qualsevol tasca. És una predisposició durant el gerundi o el fer actual del verb. El Present és l’únic que existeix realment; i el gerundi és el temps verbal més important.

Art no és el resultat d’aptituds apreses aplicades a una tasca, això és qualitat o eficiència. Art no és tampoc un concepte teòric. Art és l’habilitat de qualsevol ser, de qualsevol cultura o edat, per a sostenir una actitud de Gaudir la tasca i donar el millor de sí mateix/a en el procés, procurant Millorar tant les aptituds personals com el resultat produït (la obra). Per a que sigui sa, el resultat o obra hauria de generar una sensació de satisfacció o felicitat, no només per qui ho fa sinó compartida amb els altres.

Quan l’actitud no és de gaudir el procés i no es busca la millora, el verb o art pot considerar-se desconnectat o buit. En aquest art hi faltarà amor i el resultat no serà nutritiu per al ser humà. Pitjor encara, si l’actitud és de no-acceptació, els sentiments involucrats poden ser de resignació o ressentiment (quan hi ha una no-acceptació passiva) o poden haver emocions com rebel·lió o resistència (quan hi ha una no-acceptació activa). Tota l’energia involucrada en un procés, és part del resultat o obra. Pot alimentar per millorar al ser humà, o pot enverinar-lo amb les emocions i pensaments de l’autor-productor. És a dir, també existeix l’art tòxic.

L’actitud de Gaudir és nutritiva quan qui gaudeix és la Consciència (hemisferi dret del cervell, l’Unificador), buscant el millor per a tots i totes. Això dona satisfacció real i felicitat, també per a altres. Quan qui gaudeix és només l’Ego del autor-productor (hemisferi esquerra, el Separador) l’actitud és una cerca egoista de tenir més o aconseguir èxit personal, habitualment no nutritiu per als altres. L’ego mai pot aconseguir satisfacció real o felicitat, doncs no és la seva funció, ja que està dissenyat per a separar, analitzar i classificar (més sobre la Ment a desenvolupant-ments ).

La condició de ‘buscar la Millora’ és el que genera l’aprenentatge o augment de l’habilitat o talent de l’humà que ho fa, i és també el que obre la porta a la originalitat o creativitat, per a Canviar alguna cosa en el procés, intentant millorar el resultat o la tasca per al bé de tots. També la introducció de creativitat i canvis ajuda molt a l’altre condició de gaudir la tasca.

Tipus d’Arts:

Els verbs en un llenguatge (arts) bàsicament es fan servir per a descriure Accions (oficis-habilitats o qualsevol cosa que faci servir temps) o descriure Relacions (entre entitats, objectes…):

Les Accions o habilitats poden ser agrupades en dues branques de verbs: ‘Fent’ (donant, creant, comunicant…) i ‘No fent’ (rebent, escoltant, descansant…) referint-se als fluxos enfora (energia sortint) i endins (energia entrant) respectivament.

Tota Relació hauria de ser un Art nutritiu, si no ho és encara. Que la relació sigui nutritiva és una qüestió d’actitud i predisposició de les parts, que requereix dues condicions principals: ser Gaudida i buscar la Millora. Per a comprovar si és nutritiva, ha de produir el símptoma de felicitat i satisfacció a les parts relacionades (quan son éssers vius).

Hem vist que també podem donar forma a alguns adjectius per a les arts:

Hi ha arts Nutritives, Plenes o sanes (que ajuden a la natura, humans inclosos) i arts No-nutritives o Buides (no ajudant a la natura, humans inclosos), depenent del Amor sentit per qui ho fa durant el procés de creació. També existeixen arts Tòxiques (carregades amb por, angoixa…).

També hi ha arts Conscients o bé Automàtiques (tant plenes com buides), en relació a la consciencia de qui ho fa sobre el seu fer. Conscients es refereix només a posar o no Atenció en la cosa. La ment “inconscient” no existeix realment, és només una absència d’atenció. Si posem suficient atenció, qualsevol cosa es torna conscient ara mateix.

També el nivell de les habilitats involucrades pot donar forma a adjectius com arts Talentoses o No-talentoses, i a molts entremitjos (de principiant, iniciat, etc. fins a professional o mestre). El concepte d’aptitud o grau d’habilitat pot ser perillós si només es refereix a la part conceptual o teòrica. És molt més confiable qualsevol nivell d’habilitat referit a la experiència pràctica, que és fruit del fer per a resoldre necessitats reals, o la experimentació directe.

Les valoracions de “bo” o “dolent” son generalment subjectives i relatives a cada situació o punt de vista (no son fàcilment comuns). Aquestes valoracions comencen com a sensacions egocèntriques quan som petits, desenvolupant-se fins a judicis etnocèntrics (des de la família, la cultura heretada de la societat, els valors inserits per interessos econòmics, fins als valors del teu grup d’afinitat, equip, comunitat, etc.). Després, els conceptes de be-mal es desenvolupen amb sort fins a valors mundi-cèntrics (el que és bo per a tota la humanitat). En els seus millors usos, allò ‘bo’ o ‘dolent’ pot referir-se a ‘nutritiu o no’, però el que compta és ‘per a qui’: nutritiu per al ego? per al grup d’afinitat? o per a l’especie humana?
(més sobre ètica a desenvolupant-etiques )

Per exemple, sense donar-se compte racionalment, nens i nenes fan art, les plantes fan art, les pedres fan art, l’aigua fa art, els àtoms fan art, els planetes fan art, etc. Tot està fent Arts Nutritives, excepte molts humans desconnectats (egos), i alguns d’ells inclús son artistes manipulant o controlant als altres. Encara que alguns egos malalts “gaudeixin” i “millorin” aquest control, mai aconsegueixen ni donen satisfacció o felicitat.

Alguns exemples:

  • ‘L’art de crear’ o ‘l’art de destruir’, els dos poden ser nutritius (plens) o no nutritius (buits) per a la natura. Poden ser conscients o no, poden ser talentosos o no, etc.
  • ‘L’art de netejar’, pot estar buit si no es gaudeix o no es busquen els millors resultats (la obra). Per aconseguir aquesta actitud, pots imaginar el resultat futur ‘net’ no-existent i començar a buscar la forma imaginada, com un escultor busca la forma desitjada en un bloc cru.
  • ‘L’art de cuinar’, pot ser conscient o no, i pot estar ple d’amor o buit. Pot contenir emocions fosques i produir menjar tòxic, però també pot ser molt nutritiu, molt més enllà del contingut físic i químic (amb amor alimenta molt més).
  • ‘L’art de matar’, encara que alguns ho gaudeixin i ho millorin (hi ha gent rara), pot ser molt ‘dolent’ si és per exemple matar altres humans, però pot estar ‘ok’ si és matar alguns mosquits en una nit d’estiu o carregar-se una plaga a casa, etc.
  • ‘L’art de descansar’ és un art no-actiu (de la branca del ‘no-fer’) però hom pot simplement reposar o en canvi hom pot jugar a l’art de descansar (recobrant més i millor energia).
  • ‘L’art de donar’, només quan gaudeix el donador és nutritiu per a la natura.

(més sobre arbres d’organització de dades a https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md )

 

Què és una Obra?

Si tots els verbs son considerats Arts, totes les creacions son considerades Obres. Tot allò fet per algú, inclús si és desconegut o no és humà, és una obra. Aquestes obres (les coses creades) poden ser nutritives, buides o inclús tòxiques, depenent de l’actitud de qui fa l’art (actor, autor, creador, productor…).

L’actitud de cada Receptor definirà la seva experiència singular de la obra. Així que, com a receptors, tota cosa pot ser vista com a obra si volem (encara que l’autor no la vegi com a tal), i això ens pot fer donar compte de que tots produïm obres constantment.

Des de la classe d’actitud al fer les arts, les obres resultants heretaran l’amor usat, la qualitat dels materials, el grau d’habilitat o talent, etc.

En la vella concepció d’art i obra (només fetes per “artistes”, com a subgrup), alguns “artistes” son Comunicadors d’idees, pensaments o emocions a través de les seves obres. Últimament la majoria de comunicadors firmen les seves obres. Ells mostren les seves obres com un bloguer publica els seus posts i procura arribar a com més receptors millor. És l’estructura d’un comunicador, quan hom vol expressar alguna cosa a tots.

Altres “artistes” son anònims, fent moltes coses considerades obres i inclús comunicant moltes coses a una audiència, però sense el menor interès en firmar o revelar cap identitat personal (el seu ego no hi està involucrat). Molts exemples els trobem en arts antigues, filosofies, gràfics espirituals, art tribal, art zapatista, grafitis anònims, etc.

En la vella concepció de l’art, els “no artistes” eren els Treballadors (que produeixen les coses necessàries per a la vida humana i el seu desenvolupament) i la resta de persones. Ningú era un artista apart d’una elit. Les coses normals humanes no es consideraven obres d’art.

També “no artistes” eren els Crítics, amb una confusió d’ego tal que una peça es convertia o no en “obra d’art” segons la consideració del crític.

En la nova concepció d’Art i Obra, tot el món és un/una artista i tota cosa pot ser vista com a obra (encara que no ens agradi). Cada art tindrà talentosos mestres que poden ensenyar a d’altres sobre tècniques, materials, eines, etc. Tots podem fer obres saludables en cada cosa, només volent-ho. Tots podem Comunicar idees o sentiments quan vulguem fent servir qualsevol art per produir qualsevol obra, però aquestes idees poden ser enteses o no, nutritives o no per als receptors.

Tots necessitem auto-filtrar la recepció de missatges de la gent, inserits en algunes obres, prioritzant els més nutritius (si volem salut). També tots tenim que auto-filtrar la obra en sí mateixa (apart del missatge opcional inserit) en termes de Qualitat o fent servir els valors ètics en relació al nostre punt de vista actual o fase de desenvolupament. Per a que sigui saludable, la “qualitat” és primer (els Valors) i la “quantitat” és útil però secundaria (l’Èxit), com s’explica a desenvolupant-etiques .

El repte d’estructurar Tipus d’Obres des d’una perspectiva integral s’està desenvolupant a: https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md .

 

Qui és Artista?

Tots i qualsevol ésser és un artista. Alguns humans no es reconeixen a sí mateixos com sent artistes, però això és fruit d’un programa entrenat per allunyar els humans de les forces sanadores internes.

La separació entre artistes i no artistes va ser molt útil per als intel·lectuals i els aristòcrates per a crear més separació i poder sobre altres humans. Les anomenades ‘Belles Arts’ varen ser pervertides en un assumpte exclusiu de la alta societat. Només podies aprendre ‘arts’ si tenies suficients diners, un complet sense-sentit.

Art és cada ofici, i per aprendre’l només es requereix ‘ajudar’ a un professional admirat o artista talentós de l’art desitjat (normalment és ajudar cobrant en lloc de pagant).

Tot coneixement va ser transformat en un mercat (com la salud, la investigació i tota la resta) a on una selecció manipulada i filtrada d’informació és posada ‘a la venda’ com un producte.

En un món sa, la informació és totalment lliure per a tots sense censurar ni suprimir. La pràctica es guanya treballant, ajudant una persona més hàbil al resoldre les necessitats de la comunitat.

Alguns artistes (gent) estan una mica perduts en els seus camins. Alguns no aconsegueixen la seva actitud artística, així que fan arts buides (sense amor), produeixen obres buides o encara pitjor.

Per a reconnectar amb l’artista intern de cadascú (conscientment) es requereix molta Atenció. Quan posem atenció o escoltem alguna cosa (externa o interna) parem automàticament el monòleg intern. Quan parem el parlar interior (hemisferi esquerra) hi ha algun espai per a la ment no-verbal (silenciosa o visual, musical, etc.) de l’hemisferi dret (la Consciència). La ment de la consciència (que busca la unitat) és requerida per a fer obres saludables i nutritives amb les teves arts, gaudint el procés i donant goig amb els resultats.

L’art de viure és l’art d’aprendre a mirar”

(Feel free to edit or fork this at github )

Comments (1):

    Marta Povo 02/06/2017

    es fantàstica aquesta reflexió i aportació! gràcies per compartir-la amb el món Sebastià…

Write a comment:

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *