(text escrit el 1996)

És un nou sistema de generar imatges (o altres estímuls) basat en la música. Aquest sistema parteix d’una obra musical (ja creada) i té com a finalitat oferir una visualització gràfica de la mateixa obra musical. El criteri principal de l’IVM, Interpretació Visual de la Música és:

L’obra ja està feta abans de començar (la peça musical escollida), i el més important és transmetre visualment, de la forma més fidel i aproximada possible, la mateixa riquesa i varietat d’estímuls sonors (les sensacions, les impressions, les emocions, els sentiments, els missatges) que el compositor i els músics van expressar el dia de la gravació de la peça musical.

Al tractar-se d’una interpretació, cada persona ho imagina de diferent manera, i per tant els estils gràfics possibles son infinits. El meu anàlisi personal sobre el llenguatge musical i sonor (amb la intenció de traduir-lo a un llenguatge visual) és la següent:

Els paràmetres gràfics que podem utilitzar son les formes, les textures, els colors o les llums, i el que és més important (segons el meu punt de vista): els moviments. La imatge en moviment és la més propera a la música, donat que està també dins la dimensió del temps.

Les atmòsferes o ambients generals que sugereix la peça musical, els tradueixo en un escenari o decorat (amb una iluminació i unes textures concretes) el qual va variant si la música passa per diverses parts “ambientals”.

El tipus de sò o timbre de cada instrument, l’interpreto amb una forma, objecte, personatge o grup de formes (amb textura) que representen l’instrument com a identitat sonora diferent dins la peça musical.

Per expressar visualment les notes concretes d’una melodia o un patró rítmic, faig servir els moviments i els colors dels objectes-personatges que interpretin als instruments:

• Per mitjà dels moviments podem descriure una trajectòria o coreografia per a un objecte, que interpreti visualment el “dibuix” que fa una melodia en el temps i en l’escala de freqüencies (o tons). També amb el moviment podem descriure la sensació percusiva d’una nota amb atac o d’un sò de percussió, mitjançant un moviment més o menys brusc o colisionant. Les notes suaus les descriurem amb moviments suaus.
  
  Les possibilitats que ens dona el moviment ens permet, en una melodia, descriure diferents passos (un per cada nota) dins d’una coreografia, trajectòria o dibuix melòdic (per mitjà de girs, plecs, cops, etc…). Per aquesta raó, la forma dels objectes-instruments està condicionada al moviment que volguem donar-li, per tal de que s’entenguin visualment.
  
  Si volem fer ús dels moviments de rotació o girs (p.ex.), la forma de l’objecte ha de ser prou simple i asimetrica perque s’entengui el moviment de gir visualment.

• Per mitjà de les variacions en el color de l’objecte podem descriure les variacions en la freqüencia o tò de cada nota.
  
  El color (o colors) de l’objecte-personatge, donat que podem variar-lo sense afectar al moviment de l’objecte, ens permet aprofundir en l’analisi musical i descriure diferents colors per representar les diferents parts de cada nota: l’atac, la duració i el final. Normalment, la velocitat a la que passen aquests tres factors dins de cada nota, fà que els estímuls cromàtics sincronitzats que representem passin, alguns d’ells, a velocitat subliminal.

Com més complexe és la melodia o patró interpretat, més simplicitat ens caldrà en la forma de l’objecte per tal de poder-nos valdre dels moviments i dels colors com a principals paràmetres interpretatius.

Mitjançant aquesta traducció visual tan detallista del sò, ens acostem una mica més a la riquesa d’estímuls d’una música. La velocitat amb la que, de vegades, sonen les notes musicals dels instruments, significa que els estímuls visuals a definir o animar són molt minuciosos i detallats (sobretot els moviments i colors), i per tant, moltes vegades els hem de treballar fotograma a fotograma.

Per agilitzar la producció d’interpretacions visuals de la música, hem d’aprofitar els últims avenços tecnològics com les noves eines (plugins) d’animació 3d, l’aplicació automatitzada de color, etc. Aquestes eines ens han de permetre fer servir les pistes audio com a fonts d’informació, segons els diferents paràmetres del sò: el volum, la freqüència i el timbre.

La manera ideal de generar interpretacions visuals de la música seria mitjançant un programa o software específicament dissenyat per aquesta tasca, format amb eines de diferents programes existents i tal vegada alguna eina nova de fàcil elaboració.