Author: sebas

  • DubART: Interactive Visual Music

    DubART: Interactive Visual Music

    With this post I want to present an old idea that finally I’ve been developing and starts to work as a web version:

    https://dubart.integral.tools/en

    It is a new audiovisual format between music-video and video-game, where the spectator can become a dub/remix artist. The audio tracks (instruments or musicians) of each song are still separate and the users can do their own remix (or dub version) in a visual way like in a game, or play other remixes (and modify them live). It’s about fostering the Art of Remixing for everyone, without any need to be a musician or technician.

    Every instrument is represented by an agent or animated character, that moves in sync with the notes played (VIM animation), and any user can manipulate those agents easily, hiding/showing tracks (mute), shooting effects, changing volumes and stereo panoramic, both live and also record her/his own version (and edit it) and then share it around (counting views and likes).

    Nowadays is a Web version with 2D graphics that works on many modern browsers and devices, but it can be tuned for low CPU devices (disabling available effects, reducing the graphics resolution, etc). In the future it can be done like an App, video-game platforms, in 3D, virtual reality, etc.

    The invention is not attached to any musical or graphic style, there are many possibilities. Initially I think the first potential users are the ones that already know and love Dub or the art of remixing, but is also interesting as a didactic/ludic tool for music learning, and it has potential in other sectors:

    Can be interesting for musicians and labels as a new interactive format to publish on. The recording studios should be involved because they have the separate tracks, and graphic artists to do the synced animations (I can offer this service), the backgrounds and the icons, etc.

    Also it can be interesting for DJ’s and VJ’s that can use it live (visual dub show). Actually the easiest way to play is in a computer, with one hand in the numeric keyboard controlling the mutes (in/out) of each track and the other hand on the mouse picking effects and shooting them to the animated agents, or dragging the agents on the scene.

    The fact that each user can record his/her own version and share it (counting views and likes) can create an interesting network of online ‘remixers’, where everybody is welcome to participate. Recording a live remix, when finished you can edit each key-frame produced to adjust and polish imperfections, preview the results and save your remix.

    The development of this web version is open-source, collaborators wanted! Any bug you find or improvements you want can be reported in gitlab or just using telegram.

  • DubART: Música Visual Interactiva

    DubART: Música Visual Interactiva

    Con este post quiero presentar un antiguo invento que por fin he estado desarrollando y ya empieza a funcionar su versión web:

    https://dubart.integral.tools/es

    Se trata de un nuevo formato audiovisual entre videoclip y videojuego, donde el espectador se puede volver artista del dub o del remix. Las pistas de audio (instrumentos o músicos) de cada pieza musical aún están separadas y el usuario puede hacer su propia remezcla (o versión dub) de una forma visual como si fuera un juego, o bien visitar otras remezclas (y añadir variaciones en vivo). Se trata de fomentar el Arte de Remezclar para todos, sin necesidad de ser músico ni técnico.

    Cada instrumento esta representado por un agente o personaje animado, que se mueve en sincronía con las notas que hace (animación de tipo IVM), y cualquier usuario puede manipular estos agentes visuales fácilmente, apagando/encendiendo pistas, disparándoles efectos, variando volúmenes y panorámico estéreo, tanto en directo como también grabar su versión (y editarla) para luego compartirla con sus redes y contactos (consiguiendo visitas y likes).

    Por ahora es una versión Web en 2D que funciona en muchos navegadores y dispositivos modernos, pero que se puede tunear para dispositivos con poca capacidad de procesador (desactivando efectos disponibles, reduciendo calidad de los gráficos, etc.). En un futuro la intención es hacerlo también como App, plataformas de Videojuegos, en 3D, realidad virtual, etc.

    El invento no està ligado a ningun estilo musical ni gráfico concreto, las posibilidades son muchas. De entrada pienso que los primeros usuarios potenciales son los que ya conocen y aman el Dub o el arte de remezclar, pero también es interesante como herramienta didáctica/lúdica para escuelas de música, y tiene potencial en otros sectores:

    Les puede interesar a los músicos y sellos musicales como nuevo formato interactivo con el que publicar. Habría que implicar los estudios de grabación, pues ahí tienen las pistas de audio aún por separado, y artistas gráficos que hagan las animaciones sincronizadas (yo puedo ofrecer este servicio), los fondos y los iconos, etc.

    También puede interesar a los DJ’s y VJ’s que lo pueden usar en directo (dub visual en vivo). Ahora mismo la forma más facil de jugar es en un ordenador, con una mano al teclado numérico controlando los “mutes” (apaga/enciende) de cada pista y con la otra mano al raton cogiendo efectos y disparándoles a los agentes animados, o arrastrar los agentes por la escena.

    El hecho de que cada usuario puede grabar su propia versión y compartirla (contando visitas y likes) puede generar una interesante red de ‘remixers’ online, donde todo el mundo está invitado a participar. Al grabar un remix en vivo, al acabar te deja editar cada keyframe para ajustar imperfecciones, ir viendo los resultados y guardar tu remix.

    El desarrollo de la versión web es de código abierto, se buscan colaboradores! Cualquier bug que encontreis o mejora que querais la podeis reportar por gitlab o bien por telegram.

  • DubART: Música Visual Interactiva

    DubART: Música Visual Interactiva

    Amb aquest post vull presentar un antic invent que per fí he estat desenvolupant i ja comença a funcionar en versió web a:

    https://dubart.integral.tools/ca

    Es tracta d’un nou format audiovisual entre videoclip i videojoc, on l’espectador es pot tornar artista del dub o remix. Les pistes d’audio (instruments o músics) de cada peça musical encara estan separades i el usuari pot fer la seva pròpia remescla (o versió dub) d’una forma visual com si fos un joc, o bé visitar altres remescles (i afegir variacions en viu). Es tracta de fomentar l’Art de Remesclar per tothom, sense necessitat de ser músic ni tècnic.

    Cada instrument està representat per un agent o personatge animat, que es belluga en sincronia amb les notes que fa (animació de tipus IVM), i qualsevol usuari pot manipular aquests agents visuals fàcilment, apagant/encenent pistes, disparant-lis efectes, variant volums i panoràmic estèreo, tant en directe com també gravar la seva versió (i editar-la) per després compartir-la i guanyar visites i likes.

    Per ara és una versió Web en 2D que funciona en molts navegadors i dispositius moderns, però que es pot tunejar per a dispositius amb poca capacitat de processador (desactivant efectes disponibles, reduint qualitat dels gràfics, etc). En un futur la intenció és fer-ho també com a App, plataformes de Videojocs, en 3D, realitat virtual, etc.

    El invent no està lligat a cap estil musical ni gràfic concret, les possibilitats son moltes. D’entrada penso que els primers usuaris potencials son els que ja coneixen i estimen el Dub o l’art de remesclar, però també és interessant com a eina didàctica/lúdica per a escoles de música, i te potencial en altres sectors:

    Els pot interessar als músics i segells musicals com a nou format interactiu amb el que publicar. Caldria implicar els estudis de gravació, doncs és on tenen les pistes d’audio encara per separat, i artistes gràfics que facin les animacions sincronitzades (jo puc oferir aquest servei), els fons i les icones, etc.

    També pot interessar als DJ’s i VJ’s que ho poden fer anar en directe (dub visual en viu). Ara mateix la forma més fàcil de jugar-hi és en un ordenador, amb una mà al teclat numèric controlant els “mutes” (apaga/encén) de cada pista i amb l’altra mà al ratolí agafant efectes i disparant-lis als agents animats, o arrossegant els agents per l’escena.

    El fet de que cada usuari pot gravar la seva pròpia versió i compartir-la (comptant visites i likes) pot generar una interessant xarxa de ‘remixers’ online, on tothom hi és convidat a participar. Al gravar un remix en viu, en acabar et deixa editar cada keyframe per ajustar imperfeccions, anar veient els resultats i desar el teu remix.

    El desenvolupament de la versió web és de codi obert, es busquen col·laboradors! Qualsevol bug que trobeu o millora que vulgueu la podeu reportar per gitlab o bé per telegram.

  • Visual Interpretation of Music

    Visual Interpretation of Music

    (text written in 1996)

    The Visual Interpretation of Music (VIM) is a new system to generate images (or other stimuli) based on music. This system starts from a musical artwork (already created) and has the goal to offer a graphic visualization of the same musical artwork. The main criteria of the VIM, Visual Interpretation of Music is:

    The artwork is already done before starting (the chosen musical piece), and the most important is to transmit visually, in the most faithful and approximate way, the same richness and variety of acoustic stimuli (sensations, impressions, emotions, feelings, messages) that the composer and the musicians expressed the day of recording.

    Because its an interpretation, each person imagines it in a different way, so the possible graphic styles are infinite. My personal analysis about the musical and acoustic language (with the intention of translating it to a visual language) is the following:

    The graphic parameters that we can use are shapes, textures, colors or lights, and what is more important (from my point of view): the movements. The image in movement is the more close to music, because is also inside the dimension of time.

    The atmospheres or general ambient that the musical piece suggests, I translate them into a stage or scenery (with defined lights and textures) that changes if the music goes through different ambient parts.

    The type of sound or timbre of each instrument, I interpret it as a shape, object, character or group of shapes that represents the instrument as a different acoustic identity inside the musical piece.

    To express visually the exact notes of a melody or rhythmic pattern, I use movements and colors of the objects-characters that interpret the instruments. The more complex as melody or pattern is, the more simple we need the object shape to allow using movements and colors as main interpretative parameters.

    Movements:

    By means of movements we can describe a path or choreography for an object that interprets visually the melody ‘drawing’ in time and in the scale of frequencies. Also with movement we can describe the percussive sensation of a note with attack or a percussion sound, using a movement more or less abrupt or collisioning. Soft notes will be described with soft movements.

    The possibilities that movements offer allows us, in a melody, to describe different steps (one for each note) inside a choreography, path or melodic draw (using turns, folding, hits, etc). For this reason, the shape of the objects-instruments is conditioned to the movements we want to use, to make them understandable visually. If we want to use rotation movements or turns (e.g.), the shape of the objects has to be enough simple and asymmetric for the turn movement to be clearly understood visually.

    Colors:

    By means of color variations of the object we can describe the variations in frequency or tone of each note.

    The color (or colors) of the object-character, can be changed without affecting the movement, allowing us to deepen in the musical analysis and describe different colors to represent the different parts of each note: attack, duration and ending. Usually the speed at which this three factors happen inside each note, makes the represented synchronized chromatic stimuli to go, some, at a subliminal speed.

    By means of this detailed translation of sound, we approach a bit more to the richness of stimuli of a music. The speed at which, sometimes, the musical notes of the instruments sound, means that the visual stimuli to define or animate are very meticulous and detailed (specially movements and colors), and therefore very often we have to work frame by frame.

    To streamline the production of visual interpretations of music we have to profit from the latest technological advances like the new tools (or plugins) of 3d animation, the automatic application of colors, etc. These tools must allow to use the audio tracks as sources of information, by the different parameters of sound: volume, frequency and timbre.

    The ideal way to generate visual interpretation of music will be by means of a specially designed program or software for this task, grouping tools of already existent audiovisual programs and maybe some new tool easy to develop.

    Examples of Visual Interpretation of Music:

    (updated in 2025)

    TssTak (2024)
    VisualDub, demo (1997)
    Ark de Kolors (TVE 1996) + GasGas (2025)

  • Interpretación Visual de la Música

    Interpretación Visual de la Música

    (texto escrito en 1996)

    La Interpretación Visual de la Música (IVM) es un nuevo sistema de generar imágenes (u otros estímulos) basado en la música. Este sistema parte de una obra musical (ya creada) y tiene como finalidad ofrecer una visualización gráfica de la misma obra musical. El criterio principal de la IVM, Interpretación Visual de la Música es:

    La obra ya esta hecha antes de empezar (la pieza musical escogida), y lo mas importante es transmitir visualmente, de la forma mas fiel y aproximada posible, la misma riqueza y variedad de estímulos sonoros (las sensaciones, las impresiones, las emociones, los sentimientos, los mensajes) que el compositor y los músicos expresaron el día de la grabación de la pieza musical.

    Al tratarse de una interpretación, cada persona lo imagina de diferente manera, y por lo tanto los estilos gráficos posibles son infinitos. Mi análisis personal sobre el lenguaje musical y sonoro (con la intención de traducirlo a un lenguaje visual) es la siguiente:

    Los parámetros gráficos que podemos utilizar son las formas, las texturas, los colores o las luces, y lo que es mas importante (según mi punto de vista): los movimientos. La imagen en movimiento es la mas próxima a la música, dado que esta también dentro la dimensión del tiempo.

    Las atmósferas o ambientes generales que sugiere la pieza musical, los traduzco en un escenario o decorado (con una iluminación y unas texturas concretas) el cual va variando si la música pasa por diversas partes “ambientales”.

    El tipo de sonido o timbre de cada instrumento, la interpreto con una forma, objeto, personaje o grupo de formas (con textura) que representan el instrumento como identidad sonora diferente dentro la pieza musical.

    Para expresar visualmente las notas concretas de una melodía o un patrón rítmico, utilizo los movimientos y los colores de los objetos-personajes que interpretan a los instrumentos:

    • Mediante los movimientos podemos describir una trayectoria o coreografía para un objeto, que interprete visualmente el “dibujo” que hace una melodía en el tiempo y en la escala de frecuencias (o tonos). También con el movimiento podemos describir la sensación percusiva de una nota con ataque o de un sonido de percusión, mediante un movimiento mas o menos brusco o colisionante. Las notas suaves las describiremos con movimientos suaves.

      Las posiblidades que nos da el movimiento nos permite, en una melodía, describir diferentes pasos (uno por cada nota) dentro de una coreografía, trayectoria o dibujo melódico (mediante giros, doblados, golpes, etc…). Por esta razón, la forma de los objetos-instrumentos esta condicionada al movimiento que queramos darle, para que se entiendan visualmente.

      Si queremos usar los movimientos de rotación o giros (p.ej.), la forma del objeto tiene que ser suficientemente simple y asimétrica para que se entienda el movimiento de giro visualmente.

    • Mediante las variaciones en el color del objeto podemos describir les variaciones en la frecuencia o tono de cada nota.

      El color (o colores) del objeto-personaje, dado que podemos variarlo sin afectar al movimiento del objeto, nos permite profundizar en el análisis musical y describir diferentes colores para representar las diferentes partes de cada nota: el ataque, la duración y el final. Normalmente, la velocidad a la que pasan estos tres factores dentro de cada nota, hace que los estímulos cromáticos sincronizados que representamos pasen, algunos, a velocidad subliminal.

    Como mas compleja es la melodía o patrón interpretado, mas simplicidad necesitaremos en la forma del objeto para podernos valer de los movimientos y de los colores como principales parámetros interpretativos.

    Mediante esta traducción visual tan detallista del sonido, nos acercamos un poco mas a la riqueza de estímulos de una música. La velocidad con la que, a veces, suenan las notas musicales de los instrumentos, significa que los estímulos visuales a definir o animar son muy minuciosos y detallados (sobretodo los movimientos y colores), y por tanto, muchas veces los tenemos que trabajar fotograma a fotograma.

    Para agilizar la producción de interpretaciones visuales de la música, tenemos que aprovechar los últimos avances tecnológicos como las nuevas herramientas (plugins) de animación 3d, la aplicación automatizada de color, etc. Estas herramientas nos deben permitir usar las pistas audio como fuentes de información, según los diferentes parámetros del sonido: el volumen, la frecuencia y el timbre.

    La manera ideal de generar interpretaciones visuales de la música seria mediante un programa o software específicamente diseñado para esta tarea, formado con herramientas de diferentes programas existentes y quizás alguna herramienta nueva de fácil elaboración.

    Ejemplos de Interpretación Visual de la Música:

    (actualizado en 2025)

    TssTak (2024)
    VisualDub, demo (1997)
    Ark de Kolors (TVE 1996) + GasGas (2025)

  • Interpretació Visual de la Música

    Interpretació Visual de la Música

    (text escrit el 1996)

    La Interpretació Visual de la Música (IVM) és un nou sistema de generar imatges (o altres estímuls) basat en la música. Aquest sistema parteix d’una obra musical (ja creada) i té com a finalitat oferir una visualització gràfica de la mateixa obra musical. El criteri principal de la Interpretació Visual de la Música és:

    L’obra ja està feta abans de començar (la peça musical escollida), i el més important és transmetre visualment, de la forma més fidel i aproximada possible, la mateixa riquesa i varietat d’estímuls sonors (les sensacions, les impressions, les emocions, els sentiments, els missatges) que el compositor i els músics van expressar el dia de la gravació de la peça musical.

    Al tractar-se d’una interpretació, cada persona ho imagina de diferent manera, i per tant els estils gràfics possibles son infinits. El meu anàlisi personal sobre el llenguatge musical i sonor (amb la intenció de traduir-lo a un llenguatge visual) és la següent:

    Els paràmetres gràfics que podem utilitzar son les formes, les textures, els colors o les llums, i el que és més important (segons el meu punt de vista): els moviments. La imatge en moviment és la més propera a la música, donat que està també dins la dimensió del temps.

    Les atmòsferes o ambients generals que sugereix la peça musical, els tradueixo en un escenari o decorat (amb una iluminació i unes textures concretes) el qual va variant si la música passa per diverses parts “ambientals”.

    El tipus de sò o timbre de cada instrument, l’interpreto amb una forma, objecte, personatge o grup de formes (amb textura) que representen l’instrument com a identitat sonora diferent dins la peça musical.

    Per expressar visualment les notes concretes d’una melodia o un patró rítmic, faig servir els moviments i els colors dels objectes-personatges que interpretin als instruments:

    • Per mitjà dels moviments podem descriure una trajectòria o coreografia per a un objecte, que interpreti visualment el “dibuix” que fa una melodia en el temps i en l’escala de freqüencies (o tons). També amb el moviment podem descriure la sensació percusiva d’una nota amb atac o d’un sò de percussió, mitjançant un moviment més o menys brusc o colisionant. Les notes suaus les descriurem amb moviments suaus.

      Les possibilitats que ens dona el moviment ens permet, en una melodia, descriure diferents passos (un per cada nota) dins d’una coreografia, trajectòria o dibuix melòdic (per mitjà de girs, plecs, cops, etc…). Per aquesta raó, la forma dels objectes-instruments està condicionada al moviment que volguem donar-li, per tal de que s’entenguin visualment.

      Si volem fer ús dels moviments de rotació o girs (p.ex.), la forma de l’objecte ha de ser prou simple i asimetrica perque s’entengui el moviment de gir visualment.

    • Per mitjà de les variacions en el color de l’objecte podem descriure les variacions en la freqüencia o tò de cada nota.

      El color (o colors) de l’objecte-personatge, donat que podem variar-lo sense afectar al moviment de l’objecte, ens permet aprofundir en l’analisi musical i descriure diferents colors per representar les diferents parts de cada nota: l’atac, la duració i el final. Normalment, la velocitat a la que passen aquests tres factors dins de cada nota, fà que els estímuls cromàtics sincronitzats que representem passin, alguns d’ells, a velocitat subliminal.

    Com més complexe és la melodia o patró interpretat, més simplicitat ens caldrà en la forma de l’objecte per tal de poder-nos valdre dels moviments i dels colors com a principals paràmetres interpretatius.

    Mitjançant aquesta traducció visual tan detallista del sò, ens acostem una mica més a la riquesa d’estímuls d’una música. La velocitat amb la que, de vegades, sonen les notes musicals dels instruments, significa que els estímuls visuals a definir o animar són molt minuciosos i detallats (sobretot els moviments i colors), i per tant, moltes vegades els hem de treballar fotograma a fotograma.

    Per agilitzar la producció d’interpretacions visuals de la música, hem d’aprofitar els últims avenços tecnològics com les noves eines (plugins) d’animació 3d, l’aplicació automatitzada de color, etc. Aquestes eines ens han de permetre fer servir les pistes audio com a fonts d’informació, segons els diferents paràmetres del sò: el volum, la freqüència i el timbre.

    La manera ideal de generar interpretacions visuals de la música seria mitjançant un programa o software específicament dissenyat per aquesta tasca, format amb eines de diferents programes existents i tal vegada alguna eina nova de fàcil elaboració.

    Exemples d’Interpretació Visual de la Música:

    (actualitzat en 2025)

    TssTak (2024)
    VisualDub, demo (1997)
    Ark de Kolors (TVE 1996) + GasGas (2025)

  • Desarrollando Mentes

    Desarrollando Mentes

    (Anexo 2 de las-artes-de-vivir )

    Sobre la Mente:

    Tenemos físicamente dos hemisferios claramente separados (conectados con el hipotálamo), y ahora sabemos más cosas de cómo funcionan: el hemisferio izquierdo viene a ser el Ego (la fuerza separadora) y el hemisferio derecho viene a ser la Conciencia (la fuerza unificadora).

    — El hemisferio izquierdo o pensamiento del ego produce las llamadas frecuencias alfa y está viendo la separación desde la noción de dualidad (tu allí, yo aquí). Su comportamiento natural es el de separar el todo en partes, para analizar y entender, y produce juicios tanto para clasificar como para calificar todas las cosas. Es también el origen del Miedo y el origen del Lenguaje.

    En un diagrama triangular de mente-voluntad-acción, desde este hemisferio izquierdo:

    • la mente está Juzgando (análisis, entendimiento, clasificación y cualificación),
    • la voluntad está basada en la Reacción, con emociones inestables como angustia, agresión, ausencia…
    • la acción es sobre el Control con el objetivo del beneficio personal y la seguridad propia.

    Esta mente busca el Tener y el Lograr y está atrapada en la idea del Pasado (culpa, rencor…) y del Futuro (miedo…). Solo Mira la superficie de las cosas, pero no las ve con empatía.

     

    — El lado derecho del cerebro o pensamiento de la conciencia, en cambio, produce las llamadas ondas beta y está viendo la unidad en todo (nosotros, juntos). Su comportamiento natural es el de ‘unir’ y parte desde una aceptación de la realidad. Es la fuente del Amor.

    En un diagrama triangular de mente-voluntad-acción, desde el hemisferio derecho:

    • la mente parte desde la Aceptación, buscando discernir (distinguir, en lugar de analizar) y busca comprender (más allá de entender).
    • la voluntad se centra en Responder (dar la mejor respuesta) con sentimientos estables de gratitud (en vez de queja), gozo (en vez de insatisfacción) y generosidad (en lugar de egoísmo),
    • y la acción se basa en Guiar o conducir con los objetivos del Bien (lo mejor) y la Plenitud (de todos, incluso uno mismo).

    Esta mente busca Ser Mejor (en vez de tener o lograr), y es la conexión con el Presente (la realidad real) sin miedos. Esta mente Ve la realidad (el interior de las cosas).

     
    Para sanarse de enfermedades y de trampas como la culpa o el rencor, se necesita un Perdón real. Para equilibrar la mente y activar nuestro hemisferio derecho, se necesita hacer un serio Desapego y poner mucha Atención para parar el diálogo interno.

    Para construir una revolución real en la humanidad necesitamos recuperar las funciones del hemisferio derecho. Es un asunto de poner y mantener a la Conciencia como conductor o piloto de nuestro coche (nuestra vida) y poner al Ego como el mejor copiloto posible, pero sin permiso para tomar el control del volante.

    Como copiloto o consejero, la mente del Ego funciona perfectamente, avisando de peligros, etc, para proteger nuestra vida física. Pero si dejamos que tome el control del barco (el coche, etc) va a terminar solo, dada su naturaleza separatista (no le gusta ni la voz de la conciencia). En cambio, la Conciencia como conductor disfruta cualquier compañía y el coche va siempre lleno, pero manteniendo firmemente al ego como copiloto.

    “La firmeza es el nombre que toma el amor para ayudar al crecimiento”

     

    La mente del Corazón

    Existe otro tipo de mente, que es el corazón. Esto era muy claro para algunas culturas antiguas (pensar con el corazón) y ahora está siendo estudiada por la ciencia (la neurocardiología). Existe un complejo sistema neuronal alrededor del corazón, y puede producir (estudiando humanos muy conectados) un tremendo campo electromagnético capaz de emitir fotones.

    Esta mente del corazón se vuelve accesible cuando los dos hemisferios están balanceados y la Conciencia esta conduciendo el vehículo. La mente del corazón empieza a ser vivida o consciente automáticamente cuando la mente del cerebro está estable con la actitud de amar y de aceptación del hemisferio derecho.

    Cuando aparece la mente del corazón se produce una consciencia de Intimidad (más allá de la unidad) con todas las cosas. No es solo mirar y ver sino Vibrar con la realidad percibida. Esta mente es la fuente del Amor Incondicional, y produce Bienestar. La actitud básica es la Inocencia, y los síntomas son Lucidez y Placidez. Es nuestro ‘cielo’ interior y desde ahí puedes percibir sincronicidades constantes alrededor.

    Con los dos hemisferios balanceados y la mente del corazón abierta, el humano consigue un estado de Coherencia y esto sana cualquier enfermedad de la persona. Este estado también sana a otros humanos cercanos.

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Desenvolupant Ments

    Desenvolupant Ments

    (Annex 2 de les-arts-de-viure)

    Sobre la Ment:

    Tenim físicament dos hemisferis clarament separats (connectats amb l’hipotàlem), i ara sabem més coses de com funcionen: l’hemisferi esquerra ve a ser l’Ego (la força separadora) i l’hemisferi dret ve a ser la Consciència (la força unificadora).

    — L’hemisferi esquerra o pensament del ego produeix les anomenades freqüències alfa i està veient la separació des de la noció de dualitat (tu allà, jo aquí). El seu comportament natural és el de ‘separar’ el tot en parts, per a analitzar i entendre, i produeix judicis tant per classificar com per qualificar totes les coses. És també l’origen de la Por i l’origen del Llenguatge.

    En un diagrama triangular de ment-voluntat-acció, des d’aquest hemisferi esquerra:

    • la ment està Jutjant (anàlisi, enteniment, classificació i qualificació),
    • la voluntat està basada en la Reacció, amb emocions inestables com angoixa, agressió, absència…
    • la acció és sobre el Control amb l’objectiu del benefici personal i la seguretat pròpia.

    Aquesta ment busca el Tenir i el Aconseguir i està atrapada en la idea del Passat (culpa, rancor…) i del Futur (pors…). Només Mira la superfície de les coses.
    — El costat dret del cervell o pensament de la consciencia, en canvi, produeix les anomenades ones beta i està veient l’unitat en tot (nosaltres, junts). El seu comportament natural és el de ‘unir’ i parteix des d’una acceptació de la realitat. És la font del Amor.

    En un diagrama triangular de ment-voluntat-acció, des de l’hemisferi dret:

    • la ment parteix des de l’Acceptació, buscant discernir (distingir, en lloc d’analitzar) i busca comprendre (més enllà d’entendre).
    • la voluntat es centra en Respondre (donar la millor resposta) amb sentiments estables de gratitud (en lloc de queixa), goig (en lloc d’insatisfacció) i generositat (en lloc d’egoisme),
    • i l’acció es basa en Guiar o conduir amb els objectius del Bé (allò millor) i la Plenitud (de tots, inclús un mateix).

    Aquesta ment busca Ser Millor (en lloc de tenir o aconseguir), i és la connexió amb el Present (la realitat real) sense pors. Aquesta ment Veu la realitat (l’interior de les coses).

     

    Per a sanar-se de malalties i de trampes com la culpa o el rancor, es necessita un Perdó real. Per equilibrar la ment i activar el nostre hemisferi dret, es necessita fer un seriós ‘Desapego’ i posar molta Atenció per a parar el diàleg intern.

    Per a construir una revolució real en la humanitat necessitem recuperar les funcions de l’hemisferi dret. És un assumpte de posar i mantenir a la Consciencia com a conductor o pilot del nostre cotxe (la nostra vida) i posar al Ego com al millor copilot possible, però sense permís per agafar el control del volant.

    Com a copilot o conseller, la ment del Ego funciona perfectament, avisant de perills, etc, per protegir la nostra vida física. Però si deixem que agafi el control del vaixell (el cotxe, etc) acabarà tot sol, donada la seva naturalesa separatista (no li agrada ni la veu de la consciencia). En canvi, la Consciencia com a conductor gaudeix qualsevol companyia i el cotxe va sempre ple, però mantenint amb fermesa al ego de copilot.

    “La fermesa és el nom que pren l’amor per ajudar al creixement”

     

    La ment del Cor

    Existeix un altre tipus de ment, que és el cor. Això era molt clar per a algunes cultures antigues (pensar amb el cor) i ara està sent estudiat per la ciència (la neurocardiologia). Existeix un complexe sistema neuronal al voltant del cor, i pot produir (estudiant humans molt connectats) un fort camp electromagnètic capaç d’emetre fotons.

    Aquesta ment del cor es torna accessible quan els dos hemisferis estan balancejats i la Consciencia està conduint el vehicle. La ment del cor comença a ser viscuda o conscient automàticament quan la ment del cervell està estable amb l’actitud d’estimar i d’acceptació del hemisferi dret.

    Quan apareix la ment del cor es produeix una consciencia d’Intimitat (més enllà de la unitat) amb totes les coses. No és només mirar i veure sinó Vibrar amb la realitat percebuda. Aquesta ment és la font de l’Amor Incondicional, i produeix Benestar. L’actitud bàsica és la Innocència, i els símptomes son Lucidès y Placidès. És el nostre ‘cel’ interior i des d’aquí pots percebre sincronicitats constants al voltant.

    Amb els dos hemisferis balancejats i la ment del cor desperta, l’humà aconsegueix un estat de Coherència i això sana qualsevol malaltia de la persona. Aquest estat també sana a altres humans propers.

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Desarrollando Éticas

    Desarrollando Éticas

    (Anexo 1 de las-artes-de-vivir )

    Sobre Ética:

    La investigación sobre lo que es bueno o malo para el desarrollo de una sociedad humana es un asunto importante para todas las culturas en su intento de construir una ética común.

    En la antigua Grecia, antes de caer bajo el imperio Romano, la palabra ETHOS tenía dos significados, que correspondían a dos conceptos bien diferentes:

    • éthos: se refería al modo de vivir, lo bueno o malo de los Actos de la gente. Y la solución era crear leyes o normas que filtrasen las acciones como ‘buenas o malas’. Este es el reino de los hechos del Hacer.
    • êthos: en cambio, se refería al modo de ser, lo bueno o malo de las Actitudes de la gente, o sea no relacionado a los actos o el hacer, sino al reino del Ser.

    El segundo punto de vista fue totalmente suprimido de la sociedad cuando Roma (‘amor’ al revés) conquista Grecia, creando lo que fue la Moral latina y de allí muchos otros sistemas morales en muchas religiones y luego estados. Solo referentes a las Acciones, valoradas según unas Leyes, y olvidándose (intencionalmente) de las Actitudes o del ser.

    Los griegos antiguos entendieron que trabajar sobre las Actitudes es lo primero (pues los actos dependen de ellas), y que había que dejar la valoración de las Acciones como recurso final (por si acaso) cuando todo lo demás falla.

    Su estudio sobre las Actitudes separaba dos puntos de vista o tipos de actitud: la mirada Cuantitativa y la mirada Cualitativa.

    • El punto de vista cuantitativo prioriza la cantidad, el Tener o el Lograr, el ganar y no perder. Es motivado por el Interés (produciendo ambiciones), los ‘otros’ se vuelven competidores y el mayor objetivo es el Éxito.
    • El punto de vista cualitativo prioriza la calidad, Ser o Aprender, dar y recibir. Es motivado por los Valores (produciendo aspiraciones), entonces los ‘otros’ se convierten en compañeros de viaje y el objetivo principal es un Ideal de vida.

    Ellos descubrieron que cuando el Éxito está en función de los Valores (la calidad sobre la cantidad), entonces la actitud es buena para el desarrollo de la sociedad (las acciones y el éxito pueden beneficiar a muchos otros). Y cuando la mirada cualitativa está en función de una priorizada mirada cuantitativa (el Éxito por encima de los Valores) entonces la actitud y los actos (egoístas) traen decadencia e involución a la sociedad.

    La mejor actitud para la vida es pues cuando la prioridad son los Valores y la cantidad o éxito son un objetivo secundario muy útil. Los Valores no pueden ser enseñados a otros, estos se ‘contagian’ al interactuar con humanos o lugares comprometidos con Valores claros.

    La actitud de calidad sobre cantidad, basado en Valores, es lo que produce el Compromiso de las personas. En cambio, en la actual sociedad decadente neoliberal individualizada, donde bueno o malo solo se refiere a las acciones (gobernadas por leyes) la actitud se convierte en Cumplimiento (que es ‘cumplo’ y ‘miento’ a la vez).

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Desenvolupant Ètiques

    Desenvolupant Ètiques

    (Annex 1 de les-arts-de-viure )

    Sobre Ètica:

    La investigació sobre el que és bo o dolent per al desenvolupament d’una societat humana és un assumpte important per a totes les cultures en el seu intent de construir una ètica comú.

    A l’antiga Grècia, abans de caure sota l’imperi Romà, la paraula ETHOS tenia dos significats, que corresponien a dos conceptes ben diferents:

    • éthos: es referia al mode de viure, allò bo o dolent dels Actes de la gent. I la solució era crear lleis o normes que filtressin les accions com a ‘bones o dolentes’. Aquest és el camp dels fets del Fer.
    • êthos: en canvi, es referia al mode de ser, allò bo o dolent de les Actituds de la gent, o sigui no relacionat als actes o al fer, sinó al camp del Ser.

    El segon punt de vista va ser totalment suprimit de la societat quan Roma (‘amor’ al revés) conquista Grècia, creant el que va ser la Moral llatina i d’allà molts altres sistemes morals en moltes religions i després estats. Tan sols referint-se a les Accions, valorades segons unes Lleis, i oblidant-se (intencionalment) de les Actituds o del ser.

    Els grecs antics van entendre que treballar sobre les Actituds és el primer (doncs els actes depenen d’elles), i que calia deixar la valoració de les Accions com a recurs final (per si un cas) quan tota la resta fallava.

    En el seu estudi sobre les Actituds separaven dos punts de vista o tipus d’actitud: la mirada Quantitativa i la mirada Qualitativa.

    • El punt de vista quantitatiu prioritza la quantitat, el Tenir o el Aconseguir, el guanyar i no perdre. És motivat per l’Interès (produint ambicions), els ‘altres’ es tornen competidors i el objectiu principal és l’Èxit.
    • El punt de vista qualitatiu prioritza la qualitat, Ser o Aprendre, donar i rebre. És motivat per els Valors (produint aspiracions), aleshores els ‘altres’ es converteixen en companys de viatge i l’objectiu principal és un Ideal de vida.

    Ells van descobrir que quan l’Èxit està en funció dels Valors (la qualitat sobre la quantitat), llavors l’actitud és bona per al desenvolupament de la societat (les accions i l’èxit poden beneficiar a molts altres). I quan la mirada qualitativa està en funció d’una prioritzada mirada quantitativa (l’Èxit per damunt dels Valors) llavors l’actitud i els actes (egoistes) porten decadència i involució a la societat.

    La millor actitud per a la vida és doncs quan la prioritat son els Valors i la quantitat o èxit son un objectiu secundari molt útil. Els Valors no poden ser ensenyats a altres, només es ‘contagien’ al interactuar amb humans o llocs compromesos amb Valors clars.

    L’actitud de qualitat sobre quantitat, basada en Valors, és el que produeix el Compromís de les persones. En canvi, en l’actual societat decadent neoliberal individualística, on bo o dolent només es refereix a les accions (governades per lleis) l’actitud es converteix en Compliment (en castellà és ‘cumplo’ i ‘miento’ junts).

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Developing Minds

    Developing Minds

    (Annex 2 of the-arts-of-living )

    About the Brains:

    We have two clearly separated physical brain hemispheres (connected by the hypothalamus), and now we know a bit more about how they work: The left hemisphere is the Ego (the separator) and the right hemisphere is the Conscience (the unifier).

    — The left brain side or ego-thinking produces so-called alpha frequencies and is viewing the separation from a notion of duality (you there, me here). It’s natural behavior is to separate the whole in parts in order to analyze and understand, and produces judgments either to classify or to qualify everything. It is also the source of Fear, and the source of Language.

    In a triangular diagram of mind-will-action:

    • the mind is at Judging (analysis, understanding, classify and qualify),
    • the will is about Reacting with unstable emotions like depression, aggression or absence,
    • and the action is about Control with the goals of personal benefit and security.

    This brain looks for Having or Achieving, and is trapped into the idea of Past (blame, resentment) and Future (fears). It just Looks (the surface of things).

    — The right brain side or conscience-thinking, instead, produces so-called beta frequencies and is viewing the unity of all (we, together). It’s natural behavior is to unite and starts from acceptation of reality. It is the source of Love.

    In a triangular diagram of mind-will-action:

    • the mind starting point is Acceptance, looking for discernment (distinguish instead of analyze) and comprehension (beyond understanding),
    • the will is about Responding (give the best answer) with stable feelings of gratitude (instead of complaint), joy (instead of in-satisfaction) and generosity (instead of egoism),
    • and the action is about Guiding or drive with the goals of the Good (the right thing) and the Plenitude (of everybody including self).

    This brain looks for Being Better (instead of have or obtain), and is the connection with the Present (the real reality) with no fears. It Sees reality (the inside of things).

     

    To heal from illness and traps like blame or resentment is needed real Forgiving, and to pass the mental weight to the right hemisphere is needed a serious Detachment (to release emotional chains) and a lot of Attention to stop the cheating mind.

    To build a real revolution in humanity is necessary to recover the right hemisphere functions. It is a matter of putting and keeping the Conscience as the driver of our car (our life) and put the Ego as the best possible copilot, but not allowed to take the control.

    As a copilot or adviser, the Ego brain works perfect, warning about dangers and so on, to protect our physical life. But if we let it to take the controls of the boat (the car, etc) it will became alone due its separative nature (don’t even like the conscience voice). Instead, the Conscience driver enjoys any company and the car is often full, but firmly keeping the ego as a copilot.

    “The firmness is the name taken by love to help the growth”

     

    The brain of the Heart

    There’s another kind of brain, in the heart. That was very clear for ancient natural cultures (to think from the heart) and now is recently studied by science (the neurocardiology). There’s a complex neuronal system surrounding the heart, and it can produce (when studying a very connected human) a tremendous electromagnetic field and even can emit photons.

    This mind of the heart is only accessible when the two hemispheres are balanced and the Conscience is driving the car. The heart brain starts becoming alive or conscious automatically when the mind is stable with the loving and the acceptance attitude of the right hemisphere.

    When the heart mind appears there’s a conscience of Intimacy (beyond unity) with everything. Is not only looking and seeing but also Vibrating with the perceived reality. This brain is the source of Unconditional Love, and produces Well-being (welfare). The basic attitude is Innocence, and the symptoms are Lucidity and Placidity. It’s our inner ‘heaven’ and from there you can perceive constant synchronicities around.

    With the two hemispheres balanced and the heart mind open the human achieves a state of Coherence and this will heal any disease in the subject. This state also heals other nearby humans.

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Developing Ethics

    Developing Ethics

    (Annex 1 of the-arts-of-living )

    Developing Ethics:

    The investigation about what is good or bad for the development of a human society, is an important subject for all cultures in the intent of building a common ethics.

    In old Greece, before falling under Roman empire, the word ETHOS was having two different meanings or concepts:

    • éthos: was referring the way of living, the good or bad of the Actions of the people, and the solution was to build laws or norms that filters the actions as being good or bad. Thats the Doing realm of facts.
    • êthos: was instead referring the way of being, the good or bad of the Attitudes of the people, so not related the actions or doing but related to the Being realm.

    The whole second approach was totally suppressed from society when Roma (‘amor’ backwards) conquers Greece, rendering what became the latin Moral and all subsequent moral systems in many religions. Only regarding the Actions, ruled by Laws, and forgetting (intentionally) about the Attitudes or the being.

    Ancient Greeks understood that working on the Attitudes is first (because acts depend on them), and let the ruling of Actions as an off-chance (just in case), when everything else fails.

    Their study of the Attitudes was separating two points of view or attitude types: The Quantitative looking and the Qualitative looking.

    • The quantitative point of view prioritizes quantity, to Have or to Achieve, to win and not lose. It’s motivated by the Interest (producing ambitions), the ‘others’ became competitors and the main goal is Success.
    • The qualitative point of view prioritizes quality, to Be or to Learn, to give and receive. It’s motivated by Values (producing aspirations), the ‘others’ became fellow travel mates and the main goal is a life Ideal.

    They discover that when the Success is in function of the Values (quality over quantity), then the attitude is good for society development (the actions and the success benefit many others). And when the qualitative looking is in function for a prioritized quantitative looking (the Success over the Values) the attitude and the acts (selfish) render decadency and involution in the society.

    The best attitude for life is then when the priority are the Values and the quantity or success is a helpful secondary goal. The Values cannot to be taught to others, they are just rubbed off (caught by, ‘infected’) when interacting with humans and places committed to clear Values.

    The attitude of quality over quantity based on Values is what produces people’s Commitment. Instead, in the actual neoliberal individualized decadent society, where good or bad only refers to the actions, ruled by law, the attitude becomes Accomplishing (Fulfilling). In spanish is “Cumplimiento”, which is ‘cumplo’ (to follow the rule) and ‘miento’ (to lie).

     

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Las Artes de Vivir

    Las Artes de Vivir

    Las Artes de Vivir

    Buscando una actitud constructiva para un mundo mejor
    v0.1

    Que es Arte?

    En una sociedad humana saludable y conectada con la naturaleza, todos los Verbos en cualquier idioma son considerados Artes, esencialmente o potencialmente. Si no son vistos como tal, los verbos deberían serlo o convertirse en artes lo antes posible, para el bien del hacedor y para el bien de todos. Pensando en cualquier verbo, tratemos de añadir antes “el arte de …” (el arte de limpiar, el arte de caminar, el arte de escuchar, el arte de trabajar o ganarse la vida, etc.)

    Cualquier oficio o actividad puede volverse un Arte consciente si el humano hacedor así lo quiere. El Arte es una Actitud que se toma al hacer cualquier tarea. Es una predisposición durante el gerundio o el hacer actual del verbo. El Presente es lo único que existe realmente; y el gerundio es el tiempo verbal mas importante.

    Arte no es el resultado de aptitudes aprendidas aplicadas a una tarea, eso es calidad o eficiencia. Arte no es un concepto teórico. Arte es la habilidad de cualquier ser, de cualquier cultura o edad, para sostener una actitud de Disfrutar la tarea y dar lo mejor de sí mismo/a en el proceso, tratando de Mejorar tanto las aptitudes personales como el resultado producido (la obra). Para que sea sano, el resultado u obra debería generar una sensación de satisfacción o felicidad, no solo para el hacedor sino compartida con otros.

    Cuando la actitud no es de disfrutar el proceso y no se busca la mejora, el verbo o arte puede considerarse desconectado o vacío. A ese arte le falta amor y el resultado no será nutritivo para el ser humano. Peor aún, si la actitud es de no-aceptación, los sentimientos involucrados pueden ser de resignación o resentimiento (cuando hay una no-aceptación pasiva) o pueden haber emociones como rebeldía o resistencia (cuando hay una no-aceptación activa). Toda la energía involucrada en un proceso, es parte del resultado u obra. Puede alimentar para mejorar al ser humano, o puede envenenar a otros con las emociones y pensamientos del hacedor. Es decir, también existe arte tóxico.

    La actitud de Disfrutar es nutritiva cuando quien goza es la Conciencia (hemisferio derecho del cerebro, el Unificador), buscando lo mejor para todos/as. Eso da satisfacción real y felicidad, también para otros. Cuando quien goza es solo el Ego del hacedor (hemisferio izquierdo, el Separador) la actitud es una búsqueda egoísta de tener más, o lograr éxito personal, habitualmente no nutritivo para otros. El ego nunca puede lograr satisfacción real o felicidad, pues no es su función, ya que está diseñado para separar, analizar y clasificar (más sobre la Mente en desarrollando-mentes ).

    La condición de ‘buscar la Mejoría’ es lo que genera el aprendizaje o aumento de habilidad del humano hacedor, y es lo que abre la puerta a la originalidad o creatividad, para Cambiar algo en el proceso tratando de mejorar el resultado o la tarea para el bien de todos. También la introducción de creatividad y cambios ayuda mucho la otra condición de disfrutar la tarea.

    Tipos de Artes:

    Los verbos en un lenguaje (artes) básicamente se usan para describir Acciones (oficios-habilidades o cualquier cosa, empleando tiempo) o describir Relaciones (entre entidades, objetos…):

    Las Acciones o habilidades pueden ser agrupadas en dos ramas de verbos: ‘Haciendo’ (dando, creando, comunicando…) y ‘No haciendo’ (recibiendo, escuchando, descansando…) refiriéndose a los flujos hacia fuera (energía saliendo) y hacia dentro (energía entrando) respectivamente.

    Toda Relación debería ser un Arte nutritivo, si no lo es aun. Que la relación sea nutritiva es una cuestión de actitud y predisposición de las partes, que requiere dos condiciones principales: ser Disfrutada y buscar la Mejora. Para comprobar si es nutritiva, debe producir el síntoma de felicidad y satisfacción a las partes relacionadas (cuando son seres vivos).

    Hemos visto que también podemos dar forma a algunos adjetivos para las artes:

    Hay artes Nutritivas, Llenas o sanas (que ayudan a la naturaleza, humanos incluidos) y artes No-nutritivas o Vacías (no ayudando a la naturaleza, humanos incluidos), dependiendo del Amor sentido por el hacedor durante el proceso de creación. También existen artes Tóxicas (cargadas con miedo, angustia…).

    También hay artes Conscientes o bien Automáticas (tanto llenas como vacías), en relación a la consciencia del hacedor sobre su hacer. Conscientes se refiere tan solo a poner o no Atención en la cosa. La mente “inconsciente” no existe realmente, es solo una ausencia de atención. Si ponemos suficiente atención, cualquier cosa se vuelve consciente ahora mismo.

    También el nivel de las habilidades involucradas puede dar forma a adjetivos como artes Talentosas o No-talentosas, y a muchos intermedios (de principiante, iniciado, etc. hasta profesional o maestro). El concepto de aptitud o grado de habilidad puede ser peligroso si solo se refiere a la parte conceptual o teórica. Es mucho más confiable cualquier nivel de habilidad referido a la experiencia práctica, que es fruto del hacer para resolver necesidades reales o la experimentación directa.

    Las valoraciones de “bueno” o “malo” son generalmente subjetivas y relativas a cada situación o punto de vista (no son fácilmente comunes). Estas valoraciones empiezan como sensaciones egocéntricas cuando niños/as, desarrollándose hasta juicios etnocéntricos (desde la familia, la cultura heredada de la sociedad, los valores insertados por intereses económicos, hasta los valores de tu grupo de afinidad, equipo, comunidad, etc.). Luego, los conceptos de bien-mal se desarrollan con suerte hasta valores mundicéntricos (lo que es bueno para toda la humanidad). En sus mejores usos, lo ‘bueno’ o ‘malo’ puede referirse a ‘nutritivo o no’, pero lo que cuenta es ‘para quien’: nutritivo para el ego? Para el grupo de afinidad? O para la especie humana? (mas sobre ética en desarrollando-eticas )

    Por ejemplo, sin darse cuenta racionalmente, niños y niñas hacen arte, las plantas hacen arte, las piedras hacen arte, el agua hace arte, los átomos hacen arte, los planetas hacen arte, etc. Todo está haciendo Artes Nutritivas, excepto muchos humanos desconectados (egos), y algunos de ellos incluso son artistas manipulando o controlando a otros. Aunque algunos egos enfermos “disfruten” y “mejoren” ese control, nunca logran ni dan satisfacción o felicidad.

    Algunos ejemplos:

    • El ‘arte de crear’ algo, o el ‘arte de destruir’, ambos pueden ser nutritivos (llenos) o no nutrir (vacíos) para la naturaleza. Pueden ser conscientes o no, pueden ser talentosos o no, etc.
    • El ‘arte de limpiar’, puede ser vacío si no se disfruta o no se buscan los mejores resultados (la obra). Para conseguir esta actitud, puedes imaginar el resultado futuro ‘limpio’ no-existente y empezar a buscar la forma imaginada, como un escultor busca la forma deseada en un bloque crudo.
    • El ‘arte de cocinar’, puede ser consciente o no, y puede estar lleno de amor o vacío. Puede contener emociones oscuras y producir comida tóxica, pero también puede ser muy nutritivo, mucho más allá del contenido físico y químico (con amor alimenta mucho más).
    • El ‘arte de matar’, aunque algunos lo disfruten y lo mejoren (hay gente rara), puede ser muy ‘malo’ si es por ejemplo matar a otros humanos, pero puede estar ok si es matar algunos mosquitos en una noche de verano o cargarse una plaga en casa, etc.
    • El ‘arte de descansar’ es un arte no-activo (de la rama del ‘no-hacer’) pero uno puede simplemente reposar o en cambio uno puede jugar al arte de descansar (recobrando más y mejor energía).
    • El ‘arte de dar’, solo cuando produce gozo al donador es nutritivo para la naturaleza.
    • …

    (más sobre árboles de organización de datos en https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md )

     

    Qué es una Obra?

    Si todos los verbos son considerados Artes, todas las creaciones son consideradas Obras. Todo aquello hecho por alguien, incluso si es desconocido o no es humano, es una obra. Estas obras (las cosas creadas) pueden ser nutritivas, vacías o incluso tóxicas, dependiendo de la actitud del Hacedor del arte.

    La actitud de cada Receptor definirá su experiencia singular de la obra. Así que, como receptores, toda cosa puede ser vista como obra si queremos (aunque el Hacedor no la vea como tal), y esto nos puede hacer darnos cuenta que todos producimos obras constantemente.

    Desde la clase de actitud al hacer las artes, las obras resultantes heredarán el amor usado, la calidad de los materiales, el grado de habilidad, etc.

    En la vieja concepción de arte y obra (solo hechas por “artistas”, como sub-grupo), algunos “artistas” son Comunicadores de ideas, pensamientos o emociones a través de sus obras. Últimamente la mayoría de comunicadores firman sus obras. Ellos muestran sus obras como un blogger publica sus posts y trata de llegar a cuantos más receptores mejor. Es la estructura de un comunicador, cuando uno quiere expresar algo a todos.

    Otros “artistas” son anónimos, haciendo muchas cosas consideradas obras e incluso comunicando muchas cosas a una audiencia, pero sin el menor interés en firmar o revelar ninguna identidad personal (su ego no esta involucrado). Muchos ejemplos hay en artes antiguas, filosofías, gráficos espirituales, arte tribal, arte zapatista, grafitis anónimos, etc.

    En la vieja concepción de arte, los “no artistas” eran los Hacedores (trabajadores que producen las cosas necesarias para la vida humana y su desarrollo) y el resto de personas. Nadie era un artista aparte de una élite. Las cosas normales humanas no se consideraban obras de arte.
    También “no artistas” eran los Críticos, con una confusión de ego tal que una pieza se convertía o no en “obra de arte” según la consideración del crítico.

    En la nueva concepción de Arte y Obra, todo el mundo es un/una artista y toda cosa puede ser vista como obra (aunque no nos guste). Cada arte tendrá talentosos maestros que pueden enseñar a otros sobre técnicas, materiales, herramientas, etc. Todos podemos hacer obras saludables en cada cosa, solo con quererlo.

    Aparte, de forma opcional, todos podemos Comunicar ideas o sentimientos cuando queramos usando cualquier arte para producir cualquier obra, pero estas ideas pueden ser entendidas o no, nutritivas o no para los receptores.

    Todos necesitamos auto-filtrar la recepción de mensajes de la gente, insertados en algunas obras, priorizando los más nutritivos (si queremos salud). También todos tenemos que auto-filtrar la obra en sí misma (aparte del mensaje opcional insertado) en términos de Calidad o usando los valores éticos en relación a nuestro punto de vista actual o estado de desarrollo. Para que sea saludable, la “calidad” es primero (los Valores) y la “cantidad” es útil pero secundario (el Éxito), como se explica en desarrollando-eticas .

    El reto de estructurar Tipos de Obras desde una perspectiva integral se está desarrollando en: https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md .

     

    Quién es Artista?

    Todos y cualquier ser es un artista. Algunos humanos no se reconocen a sí mismos como siendo artistas, pero esto es fruto de un programa entrenado para alejar a los humanos de las fuerzas sanadoras internas.

    La separación de artistas y no artistas fue muy útil para los intelectuales y los aristócratas para crear más separación y poder sobre otros humanos. Las llamadas ‘Bellas Artes’ fueron pervertidas en un asunto exclusivo de la alta sociedad. Solo puedes aprender ‘artes’ si tienes suficiente dinero, un completo sinsentido.

    Arte es cada oficio, y para aprenderlo solo se requiere ‘ayudar’ a un profesional admirado o artista talentoso del arte deseado (normalmente es ayudar cobrando en vez de pagando).

    Todo conocimiento fue transformado en un mercado (como la salud, la investigación y todo lo demás) donde una selección manipulada y filtrada de información es puesta ‘a la venta’ como un producto.

    En un mundo sano, la información es totalmente libre para todos sin censurar ni suprimir. La práctica se gana trabajando, ayudando una persona más habil al resolver las necesidades de la comunidad.

    Algunos artistas (gente) están un poco perdidos en sus caminos. Algunos no consiguen su actitud artística, así que hacen artes vacías (sin amor), producen obras vacías o aún peor.

    Para reconectar con el artista interno de cada uno (conscientemente) se requiere mucha Atención. Cuando ponemos atención o escuchamos algo (externo o interno) paramos automáticamente el monólogo interno. Cuando paramos el hablar interior (hemisferio izquierdo) hay algún espacio para la mente no-verbal (silenciosa o visual, musical, etc.) del hemisferio derecho (la Conciencia). La mente de la conciencia (que busca la unidad) es requerida para hacer obras saludables y nutritivas con tus artes, disfrutando el proceso y dando gozo con los resultados.

    “El arte de vivir es el arte de aprender a mirar”

    ­­­­­­­

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • Les Arts de Viure

    Les Arts de Viure

    Les Arts de Viure

    Buscant una actitud constructiva per un món millor
    v0.1

    Què és Art?

    En una societat humana saludable i connectada amb la natura, tots els Verbs en qualsevol idioma son considerats Arts, essencialment o potencialment. Si no son vists com a tal, els verbs haurien de ser-ho o convertir-se en arts el més aviat possible, per al bé del subjecte i per al bé de tothom. Pensant en qualsevol verb, procurem afegir abans “l’art de …” (l’art de netejar, l’art de caminar, l’art d’escoltar, l’art de treballar, etc.)

    Qualsevol ofici o activitat pot tornar-se un Art conscient si l’humà que ho fa així ho vol. L’Art és una Actitud que es pren al fer qualsevol tasca. És una predisposició durant el gerundi o el fer actual del verb. El Present és l’únic que existeix realment; i el gerundi és el temps verbal més important.

    Art no és el resultat d’aptituds apreses aplicades a una tasca, això és qualitat o eficiència. Art no és tampoc un concepte teòric. Art és l’habilitat de qualsevol ser, de qualsevol cultura o edat, per a sostenir una actitud de Gaudir la tasca i donar el millor de sí mateix/a en el procés, procurant Millorar tant les aptituds personals com el resultat produït (la obra). Per a que sigui sa, el resultat o obra hauria de generar una sensació de satisfacció o felicitat, no només per qui ho fa sinó compartida amb els altres.

    Quan l’actitud no és de gaudir el procés i no es busca la millora, el verb o art pot considerar-se desconnectat o buit. En aquest art hi faltarà amor i el resultat no serà nutritiu per al ser humà. Pitjor encara, si l’actitud és de no-acceptació, els sentiments involucrats poden ser de resignació o ressentiment (quan hi ha una no-acceptació passiva) o poden haver emocions com rebel·lió o resistència (quan hi ha una no-acceptació activa). Tota l’energia involucrada en un procés, és part del resultat o obra. Pot alimentar per millorar al ser humà, o pot enverinar-lo amb les emocions i pensaments de l’autor-productor. És a dir, també existeix l’art tòxic.

    L’actitud de Gaudir és nutritiva quan qui gaudeix és la Consciència (hemisferi dret del cervell, l’Unificador), buscant el millor per a tots i totes. Això dona satisfacció real i felicitat, també per a altres. Quan qui gaudeix és només l’Ego del autor-productor (hemisferi esquerra, el Separador) l’actitud és una cerca egoista de tenir més o aconseguir èxit personal, habitualment no nutritiu per als altres. L’ego mai pot aconseguir satisfacció real o felicitat, doncs no és la seva funció, ja que està dissenyat per a separar, analitzar i classificar (més sobre la Ment a desenvolupant-ments ).

    La condició de ‘buscar la Millora’ és el que genera l’aprenentatge o augment de l’habilitat o talent de l’humà que ho fa, i és també el que obre la porta a la originalitat o creativitat, per a Canviar alguna cosa en el procés, intentant millorar el resultat o la tasca per al bé de tots. També la introducció de creativitat i canvis ajuda molt a l’altre condició de gaudir la tasca.

    Tipus d’Arts:

    Els verbs en un llenguatge (arts) bàsicament es fan servir per a descriure Accions (oficis-habilitats o qualsevol cosa que faci servir temps) o descriure Relacions (entre entitats, objectes…):

    Les Accions o habilitats poden ser agrupades en dues branques de verbs: ‘Fent’ (donant, creant, comunicant…) i ‘No fent’ (rebent, escoltant, descansant…) referint-se als fluxos enfora (energia sortint) i endins (energia entrant) respectivament.

    Tota Relació hauria de ser un Art nutritiu, si no ho és encara. Que la relació sigui nutritiva és una qüestió d’actitud i predisposició de les parts, que requereix dues condicions principals: ser Gaudida i buscar la Millora. Per a comprovar si és nutritiva, ha de produir el símptoma de felicitat i satisfacció a les parts relacionades (quan son éssers vius).

    Hem vist que també podem donar forma a alguns adjectius per a les arts:

    Hi ha arts Nutritives, Plenes o sanes (que ajuden a la natura, humans inclosos) i arts No-nutritives o Buides (no ajudant a la natura, humans inclosos), depenent del Amor sentit per qui ho fa durant el procés de creació. També existeixen arts Tòxiques (carregades amb por, angoixa…).

    També hi ha arts Conscients o bé Automàtiques (tant plenes com buides), en relació a la consciencia de qui ho fa sobre el seu fer. Conscients es refereix només a posar o no Atenció en la cosa. La ment “inconscient” no existeix realment, és només una absència d’atenció. Si posem suficient atenció, qualsevol cosa es torna conscient ara mateix.

    També el nivell de les habilitats involucrades pot donar forma a adjectius com arts Talentoses o No-talentoses, i a molts entremitjos (de principiant, iniciat, etc. fins a professional o mestre). El concepte d’aptitud o grau d’habilitat pot ser perillós si només es refereix a la part conceptual o teòrica. És molt més confiable qualsevol nivell d’habilitat referit a la experiència pràctica, que és fruit del fer per a resoldre necessitats reals, o la experimentació directe.

    Les valoracions de “bo” o “dolent” son generalment subjectives i relatives a cada situació o punt de vista (no son fàcilment comuns). Aquestes valoracions comencen com a sensacions egocèntriques quan som petits, desenvolupant-se fins a judicis etnocèntrics (des de la família, la cultura heretada de la societat, els valors inserits per interessos econòmics, fins als valors del teu grup d’afinitat, equip, comunitat, etc.). Després, els conceptes de be-mal es desenvolupen amb sort fins a valors mundi-cèntrics (el que és bo per a tota la humanitat). En els seus millors usos, allò ‘bo’ o ‘dolent’ pot referir-se a ‘nutritiu o no’, però el que compta és ‘per a qui’: nutritiu per al ego? per al grup d’afinitat? o per a l’especie humana?
    (més sobre ètica a desenvolupant-etiques )

    Per exemple, sense donar-se compte racionalment, nens i nenes fan art, les plantes fan art, les pedres fan art, l’aigua fa art, els àtoms fan art, els planetes fan art, etc. Tot està fent Arts Nutritives, excepte molts humans desconnectats (egos), i alguns d’ells inclús son artistes manipulant o controlant als altres. Encara que alguns egos malalts “gaudeixin” i “millorin” aquest control, mai aconsegueixen ni donen satisfacció o felicitat.

    Alguns exemples:

    • ‘L’art de crear’ o ‘l’art de destruir’, els dos poden ser nutritius (plens) o no nutritius (buits) per a la natura. Poden ser conscients o no, poden ser talentosos o no, etc.
    • ‘L’art de netejar’, pot estar buit si no es gaudeix o no es busquen els millors resultats (la obra). Per aconseguir aquesta actitud, pots imaginar el resultat futur ‘net’ no-existent i començar a buscar la forma imaginada, com un escultor busca la forma desitjada en un bloc cru.
    • ‘L’art de cuinar’, pot ser conscient o no, i pot estar ple d’amor o buit. Pot contenir emocions fosques i produir menjar tòxic, però també pot ser molt nutritiu, molt més enllà del contingut físic i químic (amb amor alimenta molt més).
    • ‘L’art de matar’, encara que alguns ho gaudeixin i ho millorin (hi ha gent rara), pot ser molt ‘dolent’ si és per exemple matar altres humans, però pot estar ‘ok’ si és matar alguns mosquits en una nit d’estiu o carregar-se una plaga a casa, etc.
    • ‘L’art de descansar’ és un art no-actiu (de la branca del ‘no-fer’) però hom pot simplement reposar o en canvi hom pot jugar a l’art de descansar (recobrant més i millor energia).
    • ‘L’art de donar’, només quan gaudeix el donador és nutritiu per a la natura.
    • …

    (més sobre arbres d’organització de dades a https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md )

     

    Què és una Obra?

    Si tots els verbs son considerats Arts, totes les creacions son considerades Obres. Tot allò fet per algú, inclús si és desconegut o no és humà, és una obra. Aquestes obres (les coses creades) poden ser nutritives, buides o inclús tòxiques, depenent de l’actitud de qui fa l’art (actor, autor, creador, productor…).

    L’actitud de cada Receptor definirà la seva experiència singular de la obra. Així que, com a receptors, tota cosa pot ser vista com a obra si volem (encara que l’autor no la vegi com a tal), i això ens pot fer donar compte de que tots produïm obres constantment.

    Des de la classe d’actitud al fer les arts, les obres resultants heretaran l’amor usat, la qualitat dels materials, el grau d’habilitat o talent, etc.

    En la vella concepció d’art i obra (només fetes per “artistes”, com a subgrup), alguns “artistes” son Comunicadors d’idees, pensaments o emocions a través de les seves obres. Últimament la majoria de comunicadors firmen les seves obres. Ells mostren les seves obres com un bloguer publica els seus posts i procura arribar a com més receptors millor. És l’estructura d’un comunicador, quan hom vol expressar alguna cosa a tots.

    Altres “artistes” son anònims, fent moltes coses considerades obres i inclús comunicant moltes coses a una audiència, però sense el menor interès en firmar o revelar cap identitat personal (el seu ego no hi està involucrat). Molts exemples els trobem en arts antigues, filosofies, gràfics espirituals, art tribal, art zapatista, grafitis anònims, etc.

    En la vella concepció de l’art, els “no artistes” eren els Treballadors (que produeixen les coses necessàries per a la vida humana i el seu desenvolupament) i la resta de persones. Ningú era un artista apart d’una elit. Les coses normals humanes no es consideraven obres d’art.

    També “no artistes” eren els Crítics, amb una confusió d’ego tal que una peça es convertia o no en “obra d’art” segons la consideració del crític.

    En la nova concepció d’Art i Obra, tot el món és un/una artista i tota cosa pot ser vista com a obra (encara que no ens agradi). Cada art tindrà talentosos mestres que poden ensenyar a d’altres sobre tècniques, materials, eines, etc. Tots podem fer obres saludables en cada cosa, només volent-ho. Tots podem Comunicar idees o sentiments quan vulguem fent servir qualsevol art per produir qualsevol obra, però aquestes idees poden ser enteses o no, nutritives o no per als receptors.

    Tots necessitem auto-filtrar la recepció de missatges de la gent, inserits en algunes obres, prioritzant els més nutritius (si volem salut). També tots tenim que auto-filtrar la obra en sí mateixa (apart del missatge opcional inserit) en termes de Qualitat o fent servir els valors ètics en relació al nostre punt de vista actual o fase de desenvolupament. Per a que sigui saludable, la “qualitat” és primer (els Valors) i la “quantitat” és útil però secundaria (l’Èxit), com s’explica a desenvolupant-etiques .

    El repte d’estructurar Tipus d’Obres des d’una perspectiva integral s’està desenvolupant a: https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md .

     

    Qui és Artista?

    Tots i qualsevol ésser és un artista. Alguns humans no es reconeixen a sí mateixos com sent artistes, però això és fruit d’un programa entrenat per allunyar els humans de les forces sanadores internes.

    La separació entre artistes i no artistes va ser molt útil per als intel·lectuals i els aristòcrates per a crear més separació i poder sobre altres humans. Les anomenades ‘Belles Arts’ varen ser pervertides en un assumpte exclusiu de la alta societat. Només podies aprendre ‘arts’ si tenies suficients diners, un complet sense-sentit.

    Art és cada ofici, i per aprendre’l només es requereix ‘ajudar’ a un professional admirat o artista talentós de l’art desitjat (normalment és ajudar cobrant en lloc de pagant).

    Tot coneixement va ser transformat en un mercat (com la salud, la investigació i tota la resta) a on una selecció manipulada i filtrada d’informació és posada ‘a la venda’ com un producte.

    En un món sa, la informació és totalment lliure per a tots sense censurar ni suprimir. La pràctica es guanya treballant, ajudant una persona més hàbil al resoldre les necessitats de la comunitat.

    Alguns artistes (gent) estan una mica perduts en els seus camins. Alguns no aconsegueixen la seva actitud artística, així que fan arts buides (sense amor), produeixen obres buides o encara pitjor.

    Per a reconnectar amb l’artista intern de cadascú (conscientment) es requereix molta Atenció. Quan posem atenció o escoltem alguna cosa (externa o interna) parem automàticament el monòleg intern. Quan parem el parlar interior (hemisferi esquerra) hi ha algun espai per a la ment no-verbal (silenciosa o visual, musical, etc.) de l’hemisferi dret (la Consciència). La ment de la consciència (que busca la unitat) és requerida per a fer obres saludables i nutritives amb les teves arts, gaudint el procés i donant goig amb els resultats.

    “L’art de viure és l’art d’aprendre a mirar”

    (Feel free to edit or fork this at github )

  • The Arts of Living

    The Arts of Living

    The Arts of Living

    Searching a constructive attitude for a better world
    v0.1

    (Please feel free to edit or fork this at github.com )

    What is Art?

    In a healthy and nature-connected human society, all Verbs in any language are considered Arts (essentially or potentially), because if they are not regarded as such, they should be or become arts as soon as possible, for the good of the doer and the good of everyone else. When thinking of any verb, let’s try to add first “the art of …” (the art of cleaning, the art of walking, the art of listening, the art of working, etc).

    Any job or activity can become a conscious Art if the doer human wants it. Art is just an Attitude when doing any kind of task. It’s a predisposition during the gerund or actual doing of the verb. The Present is the only thing that really exists, and the gerund is the most important verb-form.

    Art is not a result of trained skills being applied to a task, and art is not a theoretical concept. Art is the ability of any being of any culture and any age to sustain an attitude of Enjoying the task and giving the best of her/him-self in the process, trying to Improve both the personal skills and also the outcome result (artwork). The result or artwork should give a sense of satisfaction and happiness not only for the doer but shared with all others.

    When the attitude is not of enjoying the process and not looking for improvement, the verb or art can be considered disconnected or empty. It lacks love and the outcome will not be nutritive for human kind. Even worse, if the attitude is from a non-acceptance position, the feelings involved can be resignation or resentment (when is a passive non-acceptance) or there can be emotions like rebellion or resistance (when is an active non-acceptance). All the energy involved in a process is part of the outcome or artwork, it can feed for improvement of human kind or it can poison the receivers with the doer emotions or thoughts (so there’s toxic arts too).

    The attitude of Enjoying and Improving is nutritive when who enjoys is the doer’s Conscience (right brain hemisphere, the Unifier), looking for the good of all-one. It gives real satisfaction and happiness, also for others.

    When who enjoys is only the doer’s Ego (left brain hemisphere, the Separator) the attitude is a selfish prosecution of having more or achieving personal success, normally not nutritive for all others. The ego can’t achieve never real satisfaction or happiness, is not it’s function (designed to separate, analyze, etc). (more about brain at developing-minds )

    The condition of ‘search for Improvement’ is what becomes the training or skill upgrade of the doer human and is also what opens the door for originality or creativity, to Change something in the process trying to improve the results or the task for the good of all. Also the introduction of creativity and changes, helps a lot the other condition of enjoying the task.

    Kinds of Art:

    The verbs in a language (arts) usually are used to describe Actions (jobs, skills or anything using time) or Relations (between entities, objects, etc):

    The Actions or skills can be grouped in two verbs branches: ‘Doing’ (giving, making, communicating, etc) and ‘Not doing’ (receiving, attending, resting, etc) related the outward (outgoing energy) and inward (incoming energy) flows respectively.

    Any Relation should also be an Art if it’s not, because is only a matter of attitude and predisposition of the parties, requiring two main conditions: it is Enjoyed and looks for Improvement. To check if is nutritive, it should produce the symptom of happiness and satisfaction to the related parties (when relating beings).

    As seen before, we can also shape some adjectives for arts:

    There are Nutritive, Full or healthy arts (helping nature, including humans) and Non-nutritive or Empty arts (not helping nature, including humans), depending on the Love being felt by the doer during the creation process. Also exists Toxic arts (charged with fear, etc).

    There is also Conscious arts (full or empty) or Automatic arts (full or empty), related the consciousness of the doer agent about all this when performing a verb. Conscious or not, refers only to be paying Attention or not on it. The “unconscious” brain didn’t really exist, it’s a lack of attention. If you put enough attention everything can became conscious right now.

    Also the level of skills involved can shape adjectives like Skilled or Non-skilled arts, and many inbetweens (from newbie, initiated, etc to professional or master). Beware that the skills concept is dangerous when is only related the conceptual part or theory about something, is much more trusted any skill level related practical experience (fruit of the factual ‘doing’ to solve real needs, or the direct ‘experiencing’).

    The “good” or “bad” valorations are usually subjective and relative to every situation and point of view (cannot be really common). They start as ego-centric sensations as a child, developing into etno-centric values (from cultural constructs inherited from society, the ones pressed-in by the economic interests, to the values of your affinity group, team, etc), and later the good-bad concepts develops hopfully into mundi-centric values (what is good for all humanity). In the best uses, ‘good or bad’ can be related to ‘nutritive or not’, but what matters is ‘for who’: the selfish ego? the affinity group? or the whole human kind? (more about ethics at developing-ethics )

    For example, without even realizing rationally, children do art, plants do art, stones do art, water do art, atoms do art, planets do art, etc. All is performing Nutritive Arts except so many disconnected humans (egos), some of which are even skilled artists of manipulating and controlling (even if some ill egos “enjoy” that, they never achieve or give satisfaction nor happiness).

    Some examples:

    • “The art of creating” or “the art of destroying” something, both can be nutritive (full) or not (empty) for nature, it can be conscious or not, it can be skilled or not, etc.
    • “The art of cleaning”, can be empty if is not enjoyed or is not searching best results (the artwork). To reach this attitude, you can imagine the non-existent ‘clean’ future result and start looking-for the imagined shape like a sculptor searches the desired shape in a raw block.
    • “The art of cooking”, can be conscious or not, and can be full of love or empty. It can also hold dark emotions and produce toxic food, but it can be also very nutritive, way beyond the chemical or physical content (with love feeds much more).
    • “The art of killing”, even if enjoyed and improved (there’s weird people), can be very ‘bad’ if is killing say other humans, but it can be ok if killing some mosquitoes in a summer night or getting rid of a plague at home, etc.
    • “The art of resting”, is a non-active art (from the ‘not doing’ branch) but you can simply rest or you can instead play the art of resting (recovering more energy better).
    • “The art of giving”, only when produces joy for the giver is nutritive to nature.
    • …

    More about data organization trees at https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md

     

    What is Artwork?

    If all verbs are considered Arts, all creations are considered Artworks. Everything done by someone, even if unknown or not human, is an artwork. These artworks (the created things) can be nutritive, empty or even toxic, depending on the attitude of the art Doer.

    The attitude of each Receiver will define their singular experience of the artwork. So, as a receiver, anything can be seen like an artwork if we want (even if the Doer didn’t see it as such), and that will make us realize we all produce artworks constantly.

    From the kind of attitude doing the arts, the resulting artworks will inherit the love being used, the quality of materials, the level of the skills used, etc.

    In the old conception of art and artwork (only done by “artists”, as a subgroup), some “artists” are Communicators of ideas, thoughts or emotions through their artworks. Lately most of this communicators are always signing their artworks. They show their artworks like a blogger publishes his posts and try to reach as much receivers as possible. It’s the structure of a communicator, when you want to express something to everybody.

    Some other “artists” are anonymous, doing many things considered artwork and even communicating lot of stuff to a wide audience, but they’re not interested in signing or reveal any personal identity (their ego is not involved). We find many examples in ancient arts, philosophies, spiritual graphics, tribal arts, zapatists arts, anonymous graffities, etc.

    In the old conception of art, the “non-artists” were the Makers or Doers (the Workers, which produce the needed stuff for human living and development) and everyone else. No one was an artist apart from an elite. Normal human things were not considered artworks.

    Also “non-artists” were the Critics, with such an ego confusion that even a piece becomes or not an artwork depending on the consideration of the critic.

    In the new conception of Art and Artwork, everybody is an artist and everything can be seen as an artwork (even if we don’t like it). Every art will have skilled masters which can teach to others about techniques, materials, tools, etc. Everybody can do healthy artworks in every thing, as long as they want.

    Everybody can Communicate ideas (which is another thing) whenever they wish using any art to produce any artwork, but these ideas can be understood or not, nutritive or not-nutritive for the receivers.

    Everybody will need to self-filter the receiving of people’s messages inserted into their artworks, prioritizing the more nutritive (if they want to be healthy). Also we all will need to self-filter the artwork itself (apart from the optional “message” inserted) in terms of Quality or using the ethical values related our actual point of view or development stage. To be healthy, “quality” is first (the Values) and “quantity” is useful but secondary (the Success), as explained in developing-ethics .

    The challenge of structuring Artwork Types from an integral perpective is being done at https://github.com/bum2/integral-developing/blob/master/integral-data.md .

     

    Who is an Artist?

    Everybody and every being is an artist. Some humans didn’t recognize themselves as being artists, but that is a trained program to move humans away from the healing internal forces.

    The separation of artists and non-artists was very helpful for the intellectuals and aristocrats to build more separation and power over other humans. The so called ‘Fine Arts’ were perverted into a stuff for high-society only. You can only learn ‘arts’ if you have enough money, a complete nonsense.

    Art is every job, and to became an better ‘artist’ you just need to help (usually earning instead of paying) an admired professional or skilled artist of the desired art.

    All knowledge was transformed into a market (like health, investigation and everything else) where a manipulated and filtered set of information is placed ‘for sell’ as a commodity.

    In a healthy world, information is totally free for everybody and not censored nor suppressed. The practice is gained by working, helping a more skilled person when doing the community needs.

    Some artists (people) are somewhat lost in their paths. Some don’t achieve their artistic attitude, so they perform empty arts (without love), producing empty artworks or even worse.

    To reconnect with the internal artist of everyone (consciously), is required a lot of Attention. When we pay attention or listen to something (external or internal) we automatically stop the inner monologue. When you stop the inner talk (left hemisphere) there’s some room for the non verbal mind (silent or visual, musical, etc) of the right hemisphere (the Conscience). The conscience mind (which searches unity) is required to make healthy and nutritive artworks from your arts, enjoying the process and giving joy with the results.

    “The art of living is the art of learning how to look”

  • Web flash 1992-2006

    Web flash 1992-2006

    Clica AQUÍ per veure la web antiga (necesita Flash player).

  • Web flash 1992-2006

    Web flash 1992-2006

    Clica AQUÍ para ver la web antigua (requiere Flash).

  • Old flash site 1992-2006

    Old flash site 1992-2006

    Click HERE to see the old flash website: